Sense la beca que li va concedir la Fundació Julià Reig ara fa tres anys, el Pablo Gironès no hauria pogut iniciar el doble grau en Direcció d’Empreses i Dret. “Està sent una experiència única, tant per la qualitat dels docents, ja que la majoria són empresaris o advocats, com per l’entorn de la resta d’estudiants, com per les oportunitats que ens ofereixen en l’àmbit laboral”, comenta. De fet, el seu primer contacte amb el món laboral va ser a Andbank, on diu “vol tornar a repetir aquest any”, ja que va treballar durant dos estius consecutius en departaments molt diferenciats: Back Office i departament de Desenvolupament de Negoci. Mentre l’andorrà cursava batxillerat, la psicòloga del seu institut li va descobrir el que ara està significant tant per a ell: Esade. Després de diverses proves d’accés i entrevistes, va aconseguir que l’acceptessin en aquesta entitat privada i, a més, que li oferissin l’ajut. Aquest és el tercer any que li renoven la beca, i tot i que no s’ha trobat amb gaires dificultats perquè és una persona molt exigent acadèmicament, Gironès assegura que existeix una “pressió afegida”, ja que per poder seguir comptant amb la beca s’han de complir any rere any una sèrie de requisits: “les ajudes econòmiques poden baixar o pujar segons la situació familiar, és imprescindible no suspendre cap assignatura i col·laborar amb el departament d’admissions del centre”, diu. En el seu cas, es dedica a fer xerrades sobre Esade i la Fundació Julià Reig a alumnes de batxillerat de diferents instituts. Com és habitual, amb només 20 anys s’acostuma a veure el futur molt incert. “Estudiar un doble grau et complica les coses. Encara no sé per quina de les dues branques del grau tirar, si pel vessant empresarial o pel dret”, apunta. Segons Gironès, “estem en un món global, on qualsevol treball t’exigeix viatjar. És per això que penso que és un error rebutjar una oferta atractiva només pel simple fet de voler arrelar-se a un lloc”. En aquest sentit, tot i que l’estudiant creu que Andorra “és un país molt interessant per treballar en el món dels negocis i cada cop més visible a Europa”, té la ment molt oberta i vol evitar tancar-se cap porta. Això sí, sent que, en certa manera, està en deute amb el seu país i té clar que farà el que sigui necessari per agrair-li a la fundació aquesta oportunitat.

Sense la beca que li va concedir la Fundació Julià Reig ara fa tres anys, el Pablo Gironès no hauria pogut iniciar el doble grau en Direcció d’Empreses i Dret.

“Està sent una experiència única, tant per la qualitat dels docents, ja que la majoria són empresaris o advocats, com per l’entorn de la resta d’estudiants, com per les oportunitats que ens ofereixen en l’àmbit laboral”, comenta. De fet, el seu primer contacte amb el món laboral va ser a Andbank, on diu “vol tornar a repetir aquest any”, ja que va treballar durant dos estius consecutius en departaments molt diferenciats: Back Office i departament de Desenvolupament de Negoci.
Mentre l’andorrà cursava batxillerat, la psicòloga del seu institut li va descobrir el que ara està significant tant per a ell: Esade. Després de diverses proves d’accés i entrevistes, va aconseguir que l’acceptessin en aquesta entitat privada i, a més, que li oferissin l’ajut. Aquest és el tercer any que li renoven la beca, i tot i que no s’ha trobat amb gaires dificultats perquè és una persona molt exigent acadèmicament, Gironès assegura que existeix una “pressió afegida”, ja que per poder seguir comptant amb la beca s’han de complir any rere any una sèrie de requisits: “les ajudes econòmiques poden baixar o pujar segons la situació familiar, és imprescindible no suspendre cap assignatura i col·laborar amb el departament d’admissions del centre”, diu. En el seu cas, es dedica a fer xerrades sobre Esade i la Fundació Julià Reig a alumnes de batxillerat de diferents instituts.

Sense la beca que li va concedir la Fundació Julià Reig ara fa tres anys, el Pablo Gironès no hauria pogut iniciar el doble grau en Direcció d’Empreses i Dret. “Està sent una experiència única, tant per la qualitat dels docents, ja que la majoria són empresaris o advocats, com per l’entorn de la resta d’estudiants, com per les oportunitats que ens ofereixen en l’àmbit laboral”, comenta. De fet, el seu primer contacte amb el món laboral va ser a Andbank, on diu “vol tornar a repetir aquest any”, ja que va treballar durant dos estius consecutius en departaments molt diferenciats: Back Office i departament de Desenvolupament de Negoci. Mentre l’andorrà cursava batxillerat, la psicòloga del seu institut li va descobrir el que ara està significant tant per a ell: Esade. Després de diverses proves d’accés i entrevistes, va aconseguir que l’acceptessin en aquesta entitat privada i, a més, que li oferissin l’ajut. Aquest és el tercer any que li renoven la beca, i tot i que no s’ha trobat amb gaires dificultats perquè és una persona molt exigent acadèmicament, Gironès assegura que existeix una “pressió afegida”, ja que per poder seguir comptant amb la beca s’han de complir any rere any una sèrie de requisits: “les ajudes econòmiques poden baixar o pujar segons la situació familiar, és imprescindible no suspendre cap assignatura i col·laborar amb el departament d’admissions del centre”, diu. En el seu cas, es dedica a fer xerrades sobre Esade i la Fundació Julià Reig a alumnes de batxillerat de diferents instituts. Com és habitual, amb només 20 anys s’acostuma a veure el futur molt incert. “Estudiar un doble grau et complica les coses. Encara no sé per quina de les dues branques del grau tirar, si pel vessant empresarial o pel dret”, apunta. Segons Gironès, “estem en un món global, on qualsevol treball t’exigeix viatjar. És per això que penso que és un error rebutjar una oferta atractiva només pel simple fet de voler arrelar-se a un lloc”. En aquest sentit, tot i que l’estudiant creu que Andorra “és un país molt interessant per treballar en el món dels negocis i cada cop més visible a Europa”, té la ment molt oberta i vol evitar tancar-se cap porta. Això sí, sent que, en certa manera, està en deute amb el seu país i té clar que farà el que sigui necessari per agrair-li a la fundació aquesta oportunitat.

Els agents immobiliaris consideren que la pujada dels preus de lloguer ha estat “moderada”. Les impressions del sector apunten que a les parròquies centrals hi ha menys pisos de lloguer i això comporta una pujada dels preus, en contrast amb la resta de nuclis. “Veiem que a la zona cèntrica d’Andorra la Vella i Escaldes-Engordany hi ha un dèficit en la cartera de pisos de lloguer”, va destacar al Diari el president del Col·legi de Gestors i Agents Immobiliaris (AGIA), Jordi Galobardas. En aquest sentit, va assegurar que hi ha “pocs pisos de lloguer” i això suposa “una pressió a la pujada de preus”. Tot i això, Galobardas va insistir que aquesta és “una tendència moderada que no es veu a la resta de parròquies”. Davant l’anunci per part del ministre d’Afers Socials, Xavier Espot, d’entrar el paquet de mesures per facilitar l’accés als pisos de lloguer per via d’urgència, Galobardas va indicar que “no conec amb profunditat el que es presentarà”. Tanmateix, va recordar que “vam fer saber al Govern el nostre posició i vam presentar una sèrie de mesures perquè es modifiqués la Llei d’arrendaments i la Llei del sòl. Advocàvem per una flexibilització dels contractes d’arrendament i això no s’ha recollit”, va lamentar Galobardas, que també va admetre “certa decepció”. Una de les altres qüestions destacades és la negativa del Govern a la rebaixa del termini mínim de lloguer de cinc a dos anys, tot i que durant un temps la porta a aquest canvi havia estat oberta. Per a Galobardas aquests tipus d’arrendaments són “més inflacionistes” i “no recullen les necessitats del sector”. “Lamento que [l’executiu] s’hagi oblidat de flexibilitzar els contractes de lloguer”, va expressar.

Els immobiliaris veuen “moderat” l’encariment del preu dels lloguers

Els agents immobiliaris consideren que la pujada dels preus de lloguer ha estat “moderada”. Les impressions del sector apunten que a les parròquies centrals hi ha menys pisos de lloguer i això comporta una pujada dels preus, en contrast amb la resta de nuclis. “Veiem que a la zona cèntrica d’Andorra la Vella i Escaldes-Engordany hi ha un dèficit en la cartera de pisos de lloguer”, va destacar al Diari el president del Col·legi de Gestors i Agents Immobiliaris (AGIA), Jordi Galobardas. En aquest sentit, va assegurar que hi ha “pocs pisos de lloguer” i això suposa “una pressió a la pujada de preus”. Tot i això, Galobardas va insistir que aquesta és “una tendència moderada que no es veu a la resta de parròquies”.
Davant l’anunci per part del ministre d’Afers Socials, Xavier Espot, d’entrar el paquet de mesures per facilitar l’accés als pisos de lloguer per via d’urgència, Galobardas va indicar que “no conec amb profunditat el que es presentarà”. Tanmateix, va recordar que “vam fer saber al Govern el nostre posició i vam presentar una sèrie de mesures perquè es modifiqués la Llei d’arrendaments i la Llei del sòl. Advocàvem per una flexibilització dels contractes d’arrendament i això no s’ha recollit”, va lamentar Galobardas, que també va admetre “certa decepció”.
Una de les altres qüestions destacades és la negativa del Govern a la rebaixa del termini mínim de lloguer de cinc a dos anys, tot i que durant un temps la porta a aquest canvi havia estat oberta. Per a Galobardas aquests tipus d’arrendaments són “més inflacionistes” i “no recullen les necessitats del sector”. “Lamento que [l’executiu] s’hagi oblidat de flexibilitzar els contractes de lloguer”, va expressar.

Els agents immobiliaris consideren que la pujada dels preus de lloguer ha estat “moderada”. Les impressions del sector apunten que a les parròquies centrals hi ha menys pisos de lloguer i això comporta una pujada dels preus, en contrast amb la resta de nuclis. “Veiem que a la zona cèntrica d’Andorra la Vella i Escaldes-Engordany hi ha un dèficit en la cartera de pisos de lloguer”, va destacar al Diari el president del Col·legi de Gestors i Agents Immobiliaris (AGIA), Jordi Galobardas. En aquest sentit, va assegurar que hi ha “pocs pisos de lloguer” i això suposa “una pressió a la pujada de preus”. Tot i això, Galobardas va insistir que aquesta és “una tendència moderada que no es veu a la resta de parròquies”. Davant l’anunci per part del ministre d’Afers Socials, Xavier Espot, d’entrar el paquet de mesures per facilitar l’accés als pisos de lloguer per via d’urgència, Galobardas va indicar que “no conec amb profunditat el que es presentarà”. Tanmateix, va recordar que “vam fer saber al Govern el nostre posició i vam presentar una sèrie de mesures perquè es modifiqués la Llei d’arrendaments i la Llei del sòl. Advocàvem per una flexibilització dels contractes d’arrendament i això no s’ha recollit”, va lamentar Galobardas, que també va admetre “certa decepció”. Una de les altres qüestions destacades és la negativa del Govern a la rebaixa del termini mínim de lloguer de cinc a dos anys, tot i que durant un temps la porta a aquest canvi havia estat oberta. Per a Galobardas aquests tipus d’arrendaments són “més inflacionistes” i “no recullen les necessitats del sector”. “Lamento que [l’executiu] s’hagi oblidat de flexibilitzar els contractes de lloguer”, va expressar.

Les sicavs són organismes d'inversió col·lectiva que permeten l'estalvi fiscal i que existeixen a Andorra igual que en la resta de jurisdiccions de l'entorn, malgrat la seva impopularitat. Aquestes societats, regulades i autoritzades per l'INAF, poden ser d'inversions en valors mobiliaris, béns immobles o altres –una categoria que pràcticament deixa llibertat d'inversió. Tributen al 0% per l'impost de societats, i el repartiment de dividends a socis d'Andorra també està exempt de tributació. El capital mínim requerit és de 1,250 milions (en inversions en immobles puja a 6 milions) i, a més, gaudeixen d'una confidencialitat tant pel que fa a la informació que es remet a l'INAF com en el registre de societats, on no apareixen els socis partícips.  Per tot plegat, els advocats i socis de Cases & Lacambra, Jose María Alfin i Marc Ambrós, han posat de relleu aquest divendres durant una nova edició d''Els Matins de l'Agència' l'atractiu d'aquests vehicles per reduir la càrrega fiscal de grans patrimonis o persones que tenen una càrrega molt important de renda fixa. Alfin ha destacat que hi ha un elevat nombre d'aquest tipus de societats al Principat, i que el més atractiu és que la tercera de les categories permet fer inversions en molts tipus de béns, com per exemple obres d'art.  Durant la conferència, Jose María Alfin ha parlat de l'èxit que tenen les sicavs luxemburgueses entre les grans fortunes espanyoles, ja que tenen la possibilitat de tenir el 100% de la societat tot i no residir a Luxemburg i no han de pagar IRPF fins que no facin rescats o distribució de dividends. A Andorra, en canvi, un no resident només pot ser titular del 50% d'una sicav perquè, en no ser un país de la Unió Europea, aquestes societats no estan homologades als estàndards europeus. Per tant, Espanya considera que hi ha transparència fiscal internacional si un contribuent té més del 50% de les accions d'una sicav d'un país no homologat. 

Dos experts ressalten els beneficis d’estalvi en sicavs a Andorra tot i les limitacions per als no residents

Les sicavs són organismes d’inversió col·lectiva que permeten l’estalvi fiscal i que existeixen a Andorra igual que en la resta de jurisdiccions de l’entorn, malgrat la seva impopularitat. Aquestes societats, regulades i autoritzades per l’INAF, poden ser d’inversions en valors mobiliaris, béns immobles o altres –una categoria que pràcticament deixa llibertat d’inversió. Tributen al 0% per l’impost de societats, i el repartiment de dividends a socis d’Andorra també està exempt de tributació. El capital mínim requerit és de 1,250 milions (en inversions en immobles puja a 6 milions) i, a més, gaudeixen d’una confidencialitat tant pel que fa a la informació que es remet a l’INAF com en el registre de societats, on no apareixen els socis partícips. 

Per tot plegat, els advocats i socis de Cases & Lacambra, Jose María Alfin i Marc Ambrós, han posat de relleu aquest divendres durant una nova edició d”Els Matins de l’Agència’ l’atractiu d’aquests vehicles per reduir la càrrega fiscal de grans patrimonis o persones que tenen una càrrega molt important de renda fixa. Alfin ha destacat que hi ha un elevat nombre d’aquest tipus de societats al Principat, i que el més atractiu és que la tercera de les categories permet fer inversions en molts tipus de béns, com per exemple obres d’art. 

Durant la conferència, Jose María Alfin ha parlat de l’èxit que tenen les sicavs luxemburgueses entre les grans fortunes espanyoles, ja que tenen la possibilitat de tenir el 100% de la societat tot i no residir a Luxemburg i no han de pagar IRPF fins que no facin rescats o distribució de dividends. A Andorra, en canvi, un no resident només pot ser titular del 50% d’una sicav perquè, en no ser un país de la Unió Europea, aquestes societats no estan homologades als estàndards europeus. Per tant, Espanya considera que hi ha transparència fiscal internacional si un contribuent té més del 50% de les accions d’una sicav d’un país no homologat. 

Les sicavs són organismes d'inversió col·lectiva que permeten l'estalvi fiscal i que existeixen a Andorra igual que en la resta de jurisdiccions de l'entorn, malgrat la seva impopularitat. Aquestes societats, regulades i autoritzades per l'INAF, poden ser d'inversions en valors mobiliaris, béns immobles o altres –una categoria que pràcticament deixa llibertat d'inversió. Tributen al 0% per l'impost de societats, i el repartiment de dividends a socis d'Andorra també està exempt de tributació. El capital mínim requerit és de 1,250 milions (en inversions en immobles puja a 6 milions) i, a més, gaudeixen d'una confidencialitat tant pel que fa a la informació que es remet a l'INAF com en el registre de societats, on no apareixen els socis partícips.  Per tot plegat, els advocats i socis de Cases & Lacambra, Jose María Alfin i Marc Ambrós, han posat de relleu aquest divendres durant una nova edició d''Els Matins de l'Agència' l'atractiu d'aquests vehicles per reduir la càrrega fiscal de grans patrimonis o persones que tenen una càrrega molt important de renda fixa. Alfin ha destacat que hi ha un elevat nombre d'aquest tipus de societats al Principat, i que el més atractiu és que la tercera de les categories permet fer inversions en molts tipus de béns, com per exemple obres d'art.  Durant la conferència, Jose María Alfin ha parlat de l'èxit que tenen les sicavs luxemburgueses entre les grans fortunes espanyoles, ja que tenen la possibilitat de tenir el 100% de la societat tot i no residir a Luxemburg i no han de pagar IRPF fins que no facin rescats o distribució de dividends. A Andorra, en canvi, un no resident només pot ser titular del 50% d'una sicav perquè, en no ser un país de la Unió Europea, aquestes societats no estan homologades als estàndards europeus. Per tant, Espanya considera que hi ha transparència fiscal internacional si un contribuent té més del 50% de les accions d'una sicav d'un país no homologat. 

Batlles, magistrats, policies i advocats. Bona part d’aquests col·lectius estan profundament molestos amb el Tribunal Constitucional per la sentència que va obligar a retornar als germans Cierco 38.000 documents que se’ls va confiscar per un registre judicial. L’argumentari utilitzat pel TC és el motiu principal d’enfadament, perquè els diferents estaments afectats creuen que és tan inexplicable que posa en risc qualsevol registre futur. Els dos pilars de l’argumentació del Constitucional per fer retornar als Cierco la documentació que se’ls va comissar van ser que no s’havia especificat prou la informació a agafar i que s’estava afectant la relació clients-advocats pels possibles papers que poguessin tenir relació amb l’estratègia de defensa. A efectes pràctics la decisió del TC comporta que, si no es vol tenir risc que qualsevol registre sigui declarat contrari als drets del registrat, que tots els papers siguin seleccionats in situ i al mateix temps que no es pugui veure cap documentació de correus entre el sospitós i el seu advocat. Les fonts de tots els sectors molestos amb el Constitucional asseguren que s’està posant en perill les instruccions judicials i les actuacions policials. Diferents persones del món jurídic han fet saber a membres del Constitucional el profund malestar que està provocant la situació. Fins i tot s’està obrint el debat, segons aquestes fonts, respecte què es podria fer si el Tribunal Constitucional pren decisions que no tenen cap sentit. L’actual model provoca que el TC sigui l’última instància, a excepció d’Estrasburg, i que tant se val totes les decisions prèvies. En el cas de la documentació dels Cierco, fins a cinc decisions de diferents estaments judicials van tombar el recurs. Però a efectes pràctics va ser intranscendent perquè l’única que compta finalment és la del Constitucional. La sensació d’impotència, segons les fonts consultades, respecte a la sentència que invalidava els registres, culmina un malestar que havia començat fa temps i que ha crescut envers els actuals membres del TC. En l’àmbit judicial, segons aquestes fonts, s’ha estès la teoria que un organisme creat per al control de l’adequació a la Carta Magna ha derivat en una tercera instància, com ara un tribunal suprem o un tribunal de cassació, que acaba decidint sobre qualsevol tema. I la queixa s’agreuja amb el fet que els membres del Tribunal no tenen per què ser magistrats i que finalment estan actuant com a tals. En aquest sentit també, segons les fonts consultades, ha començat a parlar-se si seria necessari crear una tercera instància que estigui composta per magistrats i acabar amb el rol que s’ha autoatorgat el Constitucional. La sentència dels Cierco ha derivat en diferents reunions en l’àmbit jurídic i policial respecte a com es pot establir el model de perquisició. En general, l’aute de la batlle Terés, segons aquestes fonts, estava en la línia del sistema en què s’estava treballant. La selecció documental es preveia que es fes a la Batllia, com s’ha fet sempre a Andorra i a la resta de països, on és habitual veure les imatges de la policia judici- al enduent-se ordinadors dels locals que registra, i ara les directives han passat a no estar clares. Entre el col·lectiu d’advocats s’ha estès el consell de dir a tots els clients sospitosos que comuniquin a la policia que tenen lletrat i documents d’estratègia de defensa en cas que se’ls hagi de fer un registre. És un exemple de com està afectant la resolució i la complexitat de no saber ben bé quin ha de ser el sistema per a fer registres a domicilis de sospitosos. CONFLICTE PER UNA ALTRA SENTÈNCIA El Tribunal constitucional va girar una sentència del Tribunal Superior respecte a la mútua dels guàrdies urbans d’Escaldes. La justícia considerava que havien de pagar per la mútua i el TC va tombar la decisió en base que hi havia problemes de constitucionalitat. El tema va tornar al Tribunal Superior, que segons les fonts consultades, l’ha tornat a enviar al TC perquè expliqui quins són els problemes d’inconstitucionalitat. El Superior defensa que els urbans tenen una legislació pròpia i per tant no hi havia desigualtat respecte a la resta d’empleats.

Justícia i policia, molestos amb el TC La sentència per retornar la documentació als germans Cierco

Batlles, magistrats, policies i advocats. Bona part d’aquests col·lectius estan profundament molestos amb el Tribunal Constitucional per la sentència que va obligar a retornar als germans Cierco 38.000 documents que se’ls va confiscar per un registre judicial. L’argumentari utilitzat pel TC és el motiu principal d’enfadament, perquè els diferents estaments afectats creuen que és tan inexplicable que posa en risc qualsevol registre futur. Els dos pilars de l’argumentació del Constitucional per fer retornar als Cierco la documentació que se’ls va comissar van ser que no s’havia especificat prou la informació a agafar i que s’estava afectant la relació clients-advocats pels possibles papers que poguessin tenir relació amb l’estratègia de defensa. A efectes pràctics la decisió del TC comporta que, si no es vol tenir risc que qualsevol registre sigui declarat contrari als drets del registrat, que tots els papers siguin seleccionats in situ i al mateix temps que no es pugui veure cap documentació de correus entre el sospitós i el seu advocat.

Batlles, magistrats, policies i advocats. Bona part d’aquests col·lectius estan profundament molestos amb el Tribunal Constitucional per la sentència que va obligar a retornar als germans Cierco 38.000 documents que se’ls va confiscar per un registre judicial. L’argumentari utilitzat pel TC és el motiu principal d’enfadament, perquè els diferents estaments afectats creuen que és tan inexplicable que posa en risc qualsevol registre futur. Els dos pilars de l’argumentació del Constitucional per fer retornar als Cierco la documentació que se’ls va comissar van ser que no s’havia especificat prou la informació a agafar i que s’estava afectant la relació clients-advocats pels possibles papers que poguessin tenir relació amb l’estratègia de defensa. A efectes pràctics la decisió del TC comporta que, si no es vol tenir risc que qualsevol registre sigui declarat contrari als drets del registrat, que tots els papers siguin seleccionats in situ i al mateix temps que no es pugui veure cap documentació de correus entre el sospitós i el seu advocat. Les fonts de tots els sectors molestos amb el Constitucional asseguren que s’està posant en perill les instruccions judicials i les actuacions policials. Diferents persones del món jurídic han fet saber a membres del Constitucional el profund malestar que està provocant la situació. Fins i tot s’està obrint el debat, segons aquestes fonts, respecte què es podria fer si el Tribunal Constitucional pren decisions que no tenen cap sentit. L’actual model provoca que el TC sigui l’última instància, a excepció d’Estrasburg, i que tant se val totes les decisions prèvies. En el cas de la documentació dels Cierco, fins a cinc decisions de diferents estaments judicials van tombar el recurs. Però a efectes pràctics va ser intranscendent perquè l’única que compta finalment és la del Constitucional. La sensació d’impotència, segons les fonts consultades, respecte a la sentència que invalidava els registres, culmina un malestar que havia començat fa temps i que ha crescut envers els actuals membres del TC. En l’àmbit judicial, segons aquestes fonts, s’ha estès la teoria que un organisme creat per al control de l’adequació a la Carta Magna ha derivat en una tercera instància, com ara un tribunal suprem o un tribunal de cassació, que acaba decidint sobre qualsevol tema. I la queixa s’agreuja amb el fet que els membres del Tribunal no tenen per què ser magistrats i que finalment estan actuant com a tals. En aquest sentit també, segons les fonts consultades, ha començat a parlar-se si seria necessari crear una tercera instància que estigui composta per magistrats i acabar amb el rol que s’ha autoatorgat el Constitucional. La sentència dels Cierco ha derivat en diferents reunions en l’àmbit jurídic i policial respecte a com es pot establir el model de perquisició. En general, l’aute de la batlle Terés, segons aquestes fonts, estava en la línia del sistema en què s’estava treballant. La selecció documental es preveia que es fes a la Batllia, com s’ha fet sempre a Andorra i a la resta de països, on és habitual veure les imatges de la policia judici- al enduent-se ordinadors dels locals que registra, i ara les directives han passat a no estar clares. Entre el col·lectiu d’advocats s’ha estès el consell de dir a tots els clients sospitosos que comuniquin a la policia que tenen lletrat i documents d’estratègia de defensa en cas que se’ls hagi de fer un registre. És un exemple de com està afectant la resolució i la complexitat de no saber ben bé quin ha de ser el sistema per a fer registres a domicilis de sospitosos. CONFLICTE PER UNA ALTRA SENTÈNCIA El Tribunal constitucional va girar una sentència del Tribunal Superior respecte a la mútua dels guàrdies urbans d’Escaldes. La justícia considerava que havien de pagar per la mútua i el TC va tombar la decisió en base que hi havia problemes de constitucionalitat. El tema va tornar al Tribunal Superior, que segons les fonts consultades, l’ha tornat a enviar al TC perquè expliqui quins són els problemes d’inconstitucionalitat. El Superior defensa que els urbans tenen una legislació pròpia i per tant no hi havia desigualtat respecte a la resta d’empleats.

La globalització del món en què vivim, dels seus serveis i telecomunicacions, implica que les empreses hagin de respondre de manera àmplia i professional davant del repte que suposa l'eliminació de les fronteres comercials, oferint al client una ràpida resposta davant dels múltiples supòsits que puguin manifestar-se en el món jurídic i comercial. Des del despatx d'advocats Andorra que conformem en nostre bufet d'Advocats brindem la possibilitat d'atendre les necessitats de qui des de diferents punts del món, requerisquen tals serveis, permetent fer-ho amb les mateixes garanties i qualitat que ens venen caracteritzant. A través dels diferents despatxos que conformen l'equip d'Advocats Andorra, els podem oferir solucions en totes les matèries jurídiques i els podem assessorar en inversions internacionals.

Els advocats d’Andorra i del sud de França han compartit experiències i coneixements

 Els advocats d'Andorra i del sud de França han compartit experiències i coneixements, aquest divendres al matí, al voltant de la correcta gestió de fons de clients. Ho han fet en un seminari organitzat conjuntament pel Col·legi d'Advocats d'Andorra i per la Conférence des Bâtonniers du Grand Sud-Ouest, que ha comptat amb la presència d'una trentena d'advocats i degans de tots dos països. En la trobada, tal com ha destacat el degà del Col·legi d'Advocats d'Andorra, Francesc Badia, s'hi ha analitzat "una qüestió força delicada", com és la gestió dels fons dels clients per part dels advocats. Badia ha remarcat que habitualment els advocats "procurem no gestionar els diners dels nostres clients". Tot i això, hi ha vegades que ho han de fer, com quan cal fer una provisió de fons per afrontar els costos judicials o quan els lletrats reben els diners d'una sentència que posteriorment han d'entregar al seu client. Habitualment, ha admès Badia, "això no planteja cap mena de problema", però hi ha casos, com ara en la constitució de societats, en què cal "ser molt curosos, perquè entrem en el risc del blanqueig de capitals". Tot i això, el degà ha destacat que a Andorra, aquesta qüestió "la tenim molt ben establerta i fa temps que fem formació en aquest àmbit per evitar riscos". A França, en canvi, el sistema per gestionar els fons dels clients és força diferent. Tal com ha explicat l'advocada i membre del Col·legi d'Advocats d'Andorra, Maïtena Manciet, al país veí del nord existeix una caixa d'advocats nacional, la CARPA, on es centralitzen tots aquests diners que els advocats reben dels seus clients o dels tribunals, de manera que "només acaben passant físicament pels seus despatxos els seus honoraris". Per Manciet, aquest sistema seria viable a Andorra, tot i que "no sé si seria útil". En aquest sentit, ha destacat que al Principat "tenim moltes més obligacions relacionades amb la gestió dels fons i amb la prevenció del blanqueig de diners, de manera que potser no és tan necessària aquesta caixa centralitzada". A banda, tot i admetre que "tenim mot poca legislació sobre aquesta matèria, fins ara no hi ha hagut cap problema". En els darrers 30 anys, ha explicat, "només hi ha hagut el cas d'un advocat que va marxar, però es van poder recuperar tots els diners que tenia dels clients".

Els advocats d’Andorra i del sud de França han compartit experiències i coneixements, aquest divendres al matí, al voltant de la correcta gestió de fons de clients. Ho han fet en un seminari organitzat conjuntament pel Col·legi d’Advocats d’Andorra i per la Conférence des Bâtonniers du Grand Sud-Ouest, que ha comptat amb la presència d’una trentena d’advocats i degans de tots dos països.
 En la trobada, tal com ha destacat el degà del Col·legi d’Advocats d’Andorra, Francesc Badia, s’hi ha analitzat “una qüestió força delicada”, com és la gestió dels fons dels clients per part dels advocats. Badia ha remarcat que habitualment els advocats “procurem no gestionar els diners dels nostres clients”. Tot i això, hi ha vegades que ho han de fer, com quan cal fer una provisió de fons per afrontar els costos judicials o quan els lletrats reben els diners d’una sentència que posteriorment han d’entregar al seu client. 
Habitualment, ha admès Badia, “això no planteja cap mena de problema”, però hi ha casos, com ara en la constitució de societats, en què cal “ser molt curosos, perquè entrem en el risc del blanqueig de capitals”. Tot i això, el degà ha destacat que a Andorra, aquesta qüestió “la tenim molt ben establerta i fa temps que fem formació en aquest àmbit per evitar riscos”.
A França, en canvi, el sistema per gestionar els fons dels clients és força diferent. Tal com ha explicat l’advocada i membre del Col·legi d’Advocats d’Andorra, Maïtena Manciet, al país veí del nord existeix una caixa d’advocats nacional, la CARPA, on es centralitzen tots aquests diners que els advocats reben dels seus clients o dels tribunals, de manera que “només acaben passant físicament pels seus despatxos els seus honoraris”.
Per Manciet, aquest sistema seria viable a Andorra, tot i que “no sé si seria útil”. En aquest sentit, ha destacat que al Principat “tenim moltes més obligacions relacionades amb la gestió dels fons i amb la prevenció del blanqueig de diners, de manera que potser no és tan necessària aquesta caixa centralitzada”.
A banda, tot i admetre que “tenim mot poca legislació sobre aquesta matèria, fins ara no hi ha hagut cap problema”. En els darrers 30 anys, ha explicat, “només hi ha hagut el cas d’un advocat que va marxar, però es van poder recuperar tots els diners que tenia dels clients”.

El bufet d'advocats a Andorra, Andorra Advocats, es troba ubicat al centre d'Andorra la Vella, capital del Principat. Els advocats del nostre despatx, inscrits al Col·legi d'Advocats d'Andorra, són multilingües i dinàmics, i us ajuden i orienten segons les vostres necessitats. En complement dels serveis jurídics prestats pels advocats del bufet Andorra Advocats, els fiscalistes i assessors de Economistes, proposen serveis d'assessorament tributari, d'auditories i de comptabilitat. Per a qualsevol pregunta o informació, podeu enviar-nos un correu electrònic a través del formulari fent un clic Andorra@advocats-andorra.com Àrees de competència Els nostres advocats i assessors proposen els seus serveis en vàries àrees de competència : el dret andorrà, (veure branques del dret ), la economia en general i, en particular, en l'àmbit de l'assessorament fiscal. Branques del dret que tracta el nostre despatx El bufet Andorra Advocats proposa els seus serveis en dret de societats, dret empresarial i dret comercial, dret fiscal, dret laboral, dret administratiu, dret civil, dret de família, dret patrimonial, dret bancari, dret internacional privat, dret immobiliari, dret urbanístic, dret de la propietat intel·lectual i dret penal. Andorra Avocats & Andorra Economistes, gràcies als seus advocats i consultors especialitzats us proposen en particular solucions adaptades a les vostres necessitats en relació : Al vostre projecte d'instal·lació al Principat d'Andorra El nostre bufet d'Advocats us ajuda a l'hora de sol·licitar la residència a Andorra, constituir una societat a Andorra, demanar l'autorització d'inversió estrangera, obrir un comerç a Andorra, etc... Al manteniment jurídic de la vostra empresa a Andorra El nostre bufet d'Advocats proposa a les empreses un servei de secretariat jurídic, així com contractes de manteniment jurídic, o dóna, cas per cas, consells jurídics adaptats a les vostres necessitats. A la resolució de litigis: Si necessiteu un advocat a Andorra per representar o defensar els vostres interessos, us proposem els serveis d'un advocat especialitzat del nostre bufet. Aquest advocat us podrà ajudar a negociar una transacció o un acord, o be a instar un procediment judicial davant dels Tribunals andorrans en les diferents àrees de competència. A la vostra comptabilitat o la de la vostra empresa, o a la realització d'auditories Els nostres economistes, en complement dels serveis jurídics prestats pel nostre bufet d'advocats a Andorra, proposen un servei comptable a les persones físiques i morals instal·lades al Principat, per a la presentació dels comptes anuals, així com un servei d'auditoria a les empreses. A la optimització fiscal del vostre negoci i l'assistència en matèria tributària Us oferim, a traves dels nostres fiscalistes i assessors, un servei d'assessorament fiscal per optimitzar la vostra activitat, així com un servei de suport al vostre negoci que inclou la presentació dels comptes anuals i les declaracions d'impostos obligatòries. Els advocats i els assessors d'Andorra Advocats i Andorra Economistes disposen d'una xarxa multi-disciplinaria de corresponsals, experts i consultors a Andorra i a l'estranger. Per a qualsevol pregunta o sol·licitud d'informació, podeu enviar-nos un correu electrònic a través del formulari que s'ofereix Andorra.

Andorra Advocats

Andorra – ADVOCATS
Andorra Advocats ofereix un assessorament complet en el qual compta amb una àmplia col·laboració de: Psicòlegs professionals, notaris, perits judicials, arquitectes, detectius privats. Andorra Advocats ofereix els seus serveis jurídics a Andorra
Advocats Andorra
Si busca un advocat a Andorra Advocats ofereix un complet servei d’assessorament i representació judicial en totes les àrees del Dret. Així com la col·laboració d’un excel·lent elenc de psicòlegs professionals, notaris, perits judicials, arquitectes i detectius privats.
Bufets advocats Andorra
conegui ja un dels millors bufets d’advocats d’Andorra. Visiti la nostra web, realitzi una visita virtual o acosteu-vos personalment i els nostres advocats estaran encantats d’atendre’l, de resoldre els seus dubtes i d’oferir-li tota la informació que necessiti. Atendrem el seu cas a l’instant amb el compromís i la determinació que únicament nosaltres podem oferir.
A diferència de molts altres despatxos d’advocats a Andorra, a Andorra Advocats comptem amb l’experiència i professionalitat d’advocats de totes les branques del Dret. D’aquesta manera podrem oferir-li un servei integral amb el qual garantir-li un resultat excel·lent i avantatjós.
Despatx advocats Andorra
Els interessos dels nostres clients són la nostra màxima prioritat. Això és, de fet, el que marca la diferència a l’hora de definir el nostre bufet d’advocats a Andorra. Fidels al nostre compromís, ens prendrem tot el temps que sigui necessari per escoltar amb atenció tots i cadascun dels detalls que componguin la seva situació, les seves inquietuds i els seus temors. De la mateixa manera, comptarà amb la tranquil·litat de saber que seran els millors advocats d’Andorra els que s’encarregaran de donar resposta a les qüestions que decideixi plantejar-nos i de proporcionar-li una visió realista, clara i sincera de les opcions d’actuació amb què compta d’acord ambls nostres anys d’experiència.
A Andorra Advocats creiem que aquesta és l’única via d’establir una relació de confiança. I és que en qualsevol cas d’assessorament o representació judicial la confiança entre lletrat i client és fonamental perquè el procés que sigui acabi sent un èxit rotund. Per aquest motiu, el nostre despatx d’advocats d’Andorra treballa en tot moment des de la més absoluta sinceritat – mai li direm que té opcions d’èxit quan no les té ni li portarem per camins feixucs amb el propòsit de causar-li un sobrecost innecessari dels nostres serveis -, basant-nos en un respecte total per la intimitat de les persones. El nostre objectiu, així com el de l’advocat d’Andorra Advocats que li sigui assignat per portar el seu cas, serà des d’un primer moment trobar la millor solució als seus problemes, la que li resulti més econòmica a la butxaca i que li causi menys problemes. O, el que és el mateix, lluitarem per aconseguir un resultat ràpid, senzill i beneficiós en què els seus drets i interessos siguin els principals protegits.
L’objectiu dels nostres advocats a Andorra és, sense cap dubte, prestar un servei legal amb el més alt nivell de qualitat, eficàcia. Tot això de manera personalitzada, adaptada a la situació de cada un dels nostres clients. Només d’aquesta manera podrem trobar una solució que s’ajusti a les seves necessitats.