Les sicavs són organismes d'inversió col·lectiva que permeten l'estalvi fiscal i que existeixen a Andorra igual que en la resta de jurisdiccions de l'entorn, malgrat la seva impopularitat. Aquestes societats, regulades i autoritzades per l'INAF, poden ser d'inversions en valors mobiliaris, béns immobles o altres –una categoria que pràcticament deixa llibertat d'inversió. Tributen al 0% per l'impost de societats, i el repartiment de dividends a socis d'Andorra també està exempt de tributació. El capital mínim requerit és de 1,250 milions (en inversions en immobles puja a 6 milions) i, a més, gaudeixen d'una confidencialitat tant pel que fa a la informació que es remet a l'INAF com en el registre de societats, on no apareixen els socis partícips.  Per tot plegat, els advocats i socis de Cases & Lacambra, Jose María Alfin i Marc Ambrós, han posat de relleu aquest divendres durant una nova edició d''Els Matins de l'Agència' l'atractiu d'aquests vehicles per reduir la càrrega fiscal de grans patrimonis o persones que tenen una càrrega molt important de renda fixa. Alfin ha destacat que hi ha un elevat nombre d'aquest tipus de societats al Principat, i que el més atractiu és que la tercera de les categories permet fer inversions en molts tipus de béns, com per exemple obres d'art.  Durant la conferència, Jose María Alfin ha parlat de l'èxit que tenen les sicavs luxemburgueses entre les grans fortunes espanyoles, ja que tenen la possibilitat de tenir el 100% de la societat tot i no residir a Luxemburg i no han de pagar IRPF fins que no facin rescats o distribució de dividends. A Andorra, en canvi, un no resident només pot ser titular del 50% d'una sicav perquè, en no ser un país de la Unió Europea, aquestes societats no estan homologades als estàndards europeus. Per tant, Espanya considera que hi ha transparència fiscal internacional si un contribuent té més del 50% de les accions d'una sicav d'un país no homologat. 

Dos experts ressalten els beneficis d’estalvi en sicavs a Andorra tot i les limitacions per als no residents

Les sicavs són organismes d’inversió col·lectiva que permeten l’estalvi fiscal i que existeixen a Andorra igual que en la resta de jurisdiccions de l’entorn, malgrat la seva impopularitat. Aquestes societats, regulades i autoritzades per l’INAF, poden ser d’inversions en valors mobiliaris, béns immobles o altres –una categoria que pràcticament deixa llibertat d’inversió. Tributen al 0% per l’impost de societats, i el repartiment de dividends a socis d’Andorra també està exempt de tributació. El capital mínim requerit és de 1,250 milions (en inversions en immobles puja a 6 milions) i, a més, gaudeixen d’una confidencialitat tant pel que fa a la informació que es remet a l’INAF com en el registre de societats, on no apareixen els socis partícips. 

Per tot plegat, els advocats i socis de Cases & Lacambra, Jose María Alfin i Marc Ambrós, han posat de relleu aquest divendres durant una nova edició d»Els Matins de l’Agència’ l’atractiu d’aquests vehicles per reduir la càrrega fiscal de grans patrimonis o persones que tenen una càrrega molt important de renda fixa. Alfin ha destacat que hi ha un elevat nombre d’aquest tipus de societats al Principat, i que el més atractiu és que la tercera de les categories permet fer inversions en molts tipus de béns, com per exemple obres d’art. 

Durant la conferència, Jose María Alfin ha parlat de l’èxit que tenen les sicavs luxemburgueses entre les grans fortunes espanyoles, ja que tenen la possibilitat de tenir el 100% de la societat tot i no residir a Luxemburg i no han de pagar IRPF fins que no facin rescats o distribució de dividends. A Andorra, en canvi, un no resident només pot ser titular del 50% d’una sicav perquè, en no ser un país de la Unió Europea, aquestes societats no estan homologades als estàndards europeus. Per tant, Espanya considera que hi ha transparència fiscal internacional si un contribuent té més del 50% de les accions d’una sicav d’un país no homologat. 

Les sicavs són organismes d'inversió col·lectiva que permeten l'estalvi fiscal i que existeixen a Andorra igual que en la resta de jurisdiccions de l'entorn, malgrat la seva impopularitat. Aquestes societats, regulades i autoritzades per l'INAF, poden ser d'inversions en valors mobiliaris, béns immobles o altres –una categoria que pràcticament deixa llibertat d'inversió. Tributen al 0% per l'impost de societats, i el repartiment de dividends a socis d'Andorra també està exempt de tributació. El capital mínim requerit és de 1,250 milions (en inversions en immobles puja a 6 milions) i, a més, gaudeixen d'una confidencialitat tant pel que fa a la informació que es remet a l'INAF com en el registre de societats, on no apareixen els socis partícips.  Per tot plegat, els advocats i socis de Cases & Lacambra, Jose María Alfin i Marc Ambrós, han posat de relleu aquest divendres durant una nova edició d''Els Matins de l'Agència' l'atractiu d'aquests vehicles per reduir la càrrega fiscal de grans patrimonis o persones que tenen una càrrega molt important de renda fixa. Alfin ha destacat que hi ha un elevat nombre d'aquest tipus de societats al Principat, i que el més atractiu és que la tercera de les categories permet fer inversions en molts tipus de béns, com per exemple obres d'art.  Durant la conferència, Jose María Alfin ha parlat de l'èxit que tenen les sicavs luxemburgueses entre les grans fortunes espanyoles, ja que tenen la possibilitat de tenir el 100% de la societat tot i no residir a Luxemburg i no han de pagar IRPF fins que no facin rescats o distribució de dividends. A Andorra, en canvi, un no resident només pot ser titular del 50% d'una sicav perquè, en no ser un país de la Unió Europea, aquestes societats no estan homologades als estàndards europeus. Per tant, Espanya considera que hi ha transparència fiscal internacional si un contribuent té més del 50% de les accions d'una sicav d'un país no homologat.